Barcelona genera impactes ambientals al Sud global. Ja sigui per l’energia i les matĆØries que consumim i entren a travĆ©s del port, pels gasos amb efecte d’hivernacle que emetem o per les seus d’empreses amb prĆ ctiques dubtoses a altres paĆÆsos. Tot això genera impactes ambientals arreu del món, des del canvi climĆ tic, la destrucció d’ecosistemes o la contaminació de l’aire i aigua.
Ćs per això que des de Lafede.cat i amb la colĀ·laboració de l’Observatori del Deute en la Globalització i moltes entitats i organitzacions, hem fet un exercici de mapatge comunitari de la ciutat de Barcelona amb perspectiva de justĆcia global i ambiental, amb la idea de veure els impactes ambientals que la ciutat genera al Sud.
La metodologia que hem utilitzat Ć©s la cartografia crĆtica comunitĆ ria, la construcció dāun mapa colĀ·lectiu en el qual les diferents actores que hi participen proposen la seva pròpia interpretació territorialitzada de les injustĆcies ambientals i climĆ tiques que genera la ciutat. El mapatge comunitari Ć©s una eina molt poderosa, ja que permet visualitzar qui es mobilitza i per quĆØ, ajuda a desafiar les narratives dominants, i ens ajuda a entendre millor la nostra realitat i relació amb lāentorn.
L’exercici tambĆ© ens ha ajudat a enxarxar-nos amb altres actores, creant espais de convergĆØncies i generant noves idees i compartint coneixement, que veureu representat en el mapa.

Importacions i exportacions de conflictes:
Gas Fòssil, d’AlgĆØria a escalfar les nostres llars
El port de Barcelona compta amb una de les plantes de regasificació mĆ©s importants de la Unió Europea. MĆ©s de la meitat de les importacions espanyoles de gas provenen dāAlgĆØria, on plana l’amenaƧa d’implementar la tĆØcnica del fracking tot i els greus impactes ambientals (sobretot a lāaigua) i a la salut que comporta, i en contra de les manifestacions de la població.

Residus, del port de Barcelona a ser abocats MalĆ isia
Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada mes fem servir 89 milions de mascaretes a escala global per respondre a la pandĆØmia de la COVID19. Aquestes estan fetes principalment de plĆ stics, i es calcula que el 75% acabarĆ a abocadors, rius o oceans.
LāEstat Espanyol Ć©s el 9ĆØ exportador mundial de residus, uns 0,3 milions de tones anuals, sobretot al Sud-est AsiĆ tic. Barcelona ha exportat 3,6 mil tones de plĆ stics a MalĆ isia el 2020. Això porta a la contaminació dāaigües subterrĆ nies, rius i mars, pĆØrdua de cultius, malalties i emissions tòxiques degudes a la crema de residus.

TĆØxtil i calƧat, de l’Ćndia als centres comercials
LāĆndia Ć©s el segon major productor de calƧat del món, i lāEstat Espanyol el seu 7ĆØ mercat mĆ©s important dāexportació. La indĆŗstria de lāadobat de pells necessita un gran consum dāaigua i, a mĆ©s, produeix una gran quantitat de residus biològics i quĆmics pels materials que es fan servir, com el crom. A la zona de Kanpur, les aigües contaminades van directament a la irrigació de conreus i al riu Ganges, provocant una catĆ strofe ambiental i de salut.

Pesca, dels territoris ocupats del SĆ hara Occidental al nostre plat
Marroc Ć©s el principal lloc dāimportació de peix per a lāEstat Espanyol, quan en realitat estĆ pescat als territoris ocupats del SĆ hara Occidental.Ā AllĆ Ā predomina la pesca dāarrossegament, que Ć©s altament perjudicial per als ecosistemes marins. A mĆ©s, això va en contra dels drets dels pobles a gestionar els seus recursos, aixĆ com de les mobilitzacions ambientals recents en aquests territoris.

Soja, de la desforestació del Brasil als porcs que exportem a la Xina
Espanya Ć©s el 4t productor mundial de porcs, que són principalment alimentats amb soja. Un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona, que representa gairebĆ© la meitat de tota la soja importada a lāEstat Espanyol, fent que Barcelona sigui un hub important pel que fa a la soja.
La meitat d’aquesta soja que entra al port de Barcelona provĆ© del Brasil, on es calcula que provoca unes 230 mil hectĆ rees de desforestació anuals. Al Port de Barcelona es troba amb dues grans empreses de processament, Bunge i Cargill, que produeixen la meitat de la farina de soja de lāEstat, destinada a alimentar porcs. Cada vegada mĆ©s, Catalunya exporta porcs a la Xina, les exportacions d’aquests animals van augmentar un 80% al 2019.

Neocolonialisme i impacte ambiental
Endesa, pobresa energĆØtica i impactes ambientals a Barcelona i l’Argentina
Endesa Ć©s coneguda per la situació de pobresa energĆØtica que vivim a Barcelona, ja que talla lāenergia a famĆlies vulnerables o subcontracta assetjadors que els obliguen a pagar els deutes.
Endesa tambĆ© juga aquest paper al Sud. A lāArgentina, la filial dāaquesta empresa tambĆ© ha estat sancionada per talls dāelectricitat a Buenos Aires i ha incrementat les tarifes. L’empresa tambĆ© Ć©s propietĆ ria de la central tĆØrmica Dock Sud en el mateix paĆs, l’activitat de la qual fet augmentar els nivells de contaminació de lāaire, lāaigua i el sòl a la regió de Buenos Aires.
Grup TBC, impactes ambientals i amenaces a les defensores del territori
Buenaventura tĆ© el port mĆ©s important de la costa pacĆfica colombiana, que ha estat privatitzat i en expansió, tot amb la inversió de lāempresa catalana Grup TBC.
La seva expansió ha portat un greu impacte ambiental per culpa de la tala de manglars i drenatges a la zona, a mĆ©s dāimpactes a la salut i els drets humans. Això ha portat a amenaces a les defensores del territori, com el cas de Leonard RenterĆa, perquĆØ abandonin les zones on es vol construir.
Agbar, sobreexplotació i talls d’aigua de Barcelona a MĆØxic
Una filial del grup Agbar fa mĆ©s de dues dĆØcades que fa negoci a MĆØxic, on estĆ sobreexplotant els aqüĆfers i rius de la zona, dels quals depenen agricultors, ramaders per viure, i tambĆ© la biodiversitat local.
A mĆ©s, al Saltillo Agbar Ć©s coneguda per fer mĆ©s de 100.000 talls anuals dāaigua per impagament, i el 8% de la població tĆ© el servei suspĆØs
Think tanks i generadors de dinĆ miques globals
22@, ideòlegs de la digitalització grà cies a la desforestació del Congo
El 22@ i el Mobile World Congress són dels grans impulsors i ideòlegs de la digitalització. La producció de les TIC està lligada a minerals de sang com el coltan a la República Democrà tica del Congo. A més del conflicte armat, és una de les regions amb més biodiversitat del planeta, que es veu afectada per la desforestació i la mineria per extreure aquests materials.
Amazon, promotor de la compra per internet que escalfa el planeta
Amazon promou la compra per internet a escala global, amb els greus efectes que això suposa per al canvi climà tic i també per al comerç de proximitat.
Canvi climĆ tic
Organització: Zeroport
Lāaeroport de Barcelona representa el 7,5% de les emissions de gasos amb efecte dāhivernacle de Barcelona. Actualment hi ha sobre la taula lāampliació de la tercera pista per augmentar el nombre de vols, que faria incrementar les emissions.
El port de Barcelona Ć©s l’altre gran emissor de la ciutat, en bona part lligat als grans creuers i al turisme.
Aquestes emissions causaran impactes del canvi climĆ tic a escala global com sequeres, inundacions, pĆØrdua de conreus, que sobretot afectaran els paĆÆsos del Sud.

Amb el suport de:


