Analitzem la importància de la 4a Conferència Internacional sobre Finançament pel Desenvolupament (FfD4) de les Nacions Unides a Sevilla, amb cinc temes clau que connecten deute, clima i feminismes.
Del 30 de juny fins al 3 de juliol de 2025 tindrà lloc la 4a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament de les Nacions Unides (FfD4 per les seves sigles en anglès), on els Governs de tot el món debatran sobre reformes estructurals de la governança econòmica i financera global. Per primera vegada, se celebrarà en un país del Nord Global, en concret en l’Estat espanyol, a Sevilla. Aquest document introdueix breument el procés de Finançament per al Desenvolupament de les Nacions Unides. En segon lloc, se centra en la interconnexió de temàtiques, particularment en el deute, l’austeritat, el clima, els impostos i el poder corporatiu-financer des d’una mirada feminista i decolonial. Finalment, proposem accions per a totes aquelles persones que volen mobilitzar-se al voltant de la Conferència FfD4 a Sevilla.
Què és el Procés de Finançament pel Desenvolupament (FfD) de les Nacions Unides?
L’Organització de les Nacions Unides (ONU), com a única institució global on tots els països té igual veu, és un espai on s’articulen, entre altres, demandes per a la democratització de la governança econòmica global i per a una transformació sistèmica de l’arquitectura financera global. Els debats i negociacions sobre reformes econòmiques i financeres es duen a terme en el Procés de Finançament per al Desenvolupament (FfD) a través de trobades regulars i grans conferències internacionals que tenen lloc de cada sis a deu anys.
El finançament per al desenvolupament té una arrel històrica en sorgir del descontentament actiu dels països del Sud Global per les deficiències sistèmiques i injustícies de l’arquitectura financera internacional. Encara que la cooperació econòmica internacional és part de les responsabilitats de l’ONU, ha estat sistemàticament marginada pel Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), on els països del Nord Global tenen una major proporció de vots, o per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), on tenen filiació exclusiva, o pel G20. En el FfD participen els Governs, les organitzacions multilaterals, la societat civil i el sector privat. La societat civil està representada a través del Mecanisme de Finançament de la Societat Civil per al Desenvolupament. És un grup de treball actiu des de 2008, que inclou diversos centenars d’organitzacions i xarxes de tot el món, dedicat a promoure i facilitar la participació de la societat civil en el procés formal de FfD de l’ONU i altres espais relacionats.
Per qué és important la 4a Conferència Internacional sobre Finançament pel Desenvolupament (FfD4)?
En l’agenda oficial de la 4a Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament es negociaran reformes en l’àmbit del deute, polítiques fiscals, finançament privat, negocis i comerç internacional, cooperació internacional per al desenvolupament, ciència i tecnologia i qüestions sistèmiques com la reforma de la governança del sistema financer internacional. La societat civil internacional, que treballa sobre la incidència política en els espais oficials de l’ONU, té expectatives i esperances que la Conferència FfD4 doni un impuls polític important per a avançar cap a reformes estructurals urgents. En el procés de preparació, la societat civil internacional ha lliurat centenars de propostes per l’Elements Paper, l’Esborrany Zero i el Primer Esborrany. Per exemple, aquest posicionament de les organitzacions de la societat civil espanyola i aquestes aportacions del Mecanisme de la Societat Civil per a la FpD a l’Esborrany del Document Final de la FfD4.
La Conferència FfD4 a Sevilla també serà un moment important per teixir xarxes globals. Prèviament (les dates exactes estan pendents de confirmació), se celebrarà el Fòrum Social de la Conferència, un espai de trobada de la societat civil internacional que lluita, entre altres coses, per la reducció de les desigualtats estructurals i per la justícia econòmica global. La Conferència de Sevilla està guanyant importància en les agendes d’organitzacions, col·lectius i moviments que no solen treballar les reformes del sistema financer internacional, però veuen en l’actual governança econòmica l’origen de la policrisi (la crisi ecològica, l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la crisi de les cures, l’augment de les desigualtats entre països i classes socials, l’auge de l’extrema dreta, la pèrdua de drets col·lectius, etc.). Concretament, la Conferència de Sevilla té el potencial de ser un espai-moment d’esperança sobretot per als actors del Sud Global, des de la justícia climàtica i els moviments feministes, les organitzacions de drets de les dones, fins a les federacions sindicals, ja que a través del Mecanisme de la Societat Civil tindran una veu col·lectiva en un espai econòmic-financer global.
La Conferència FfD4 també obre una finestra mediàtica i de comunicació per parlar de qüestions econòmiques i financeres globals, posant cara i història a les persones afectades tant al Sud Global com als territoris de l’Estat espanyol. És un moment per explicar les causes estructurals i proposar les solucions necessàries per afrontar la policrisi des d’una perspectiva de justícia global. En aquesta línia, aprofundim en cinc temàtiques interconnectades que poden enriquir el debat públic abans, durant i més enllà de la Conferència FfD4: deute i austeritat, emergència climàtica i deute, justícia fiscal i finançament climàtic, cooperació internacional pel desenvolupament, finançament amb mirada feminista i transformacions ecofeministes.
____________________________________________
Aquesta publicació ha estat cofinançada per la Unió Europea. Els seus continguts són responsabilitat única de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i no reflecteix necessàriament les opinions de la Unió Europea.
