Mapa: els impactes ambientals que genera Barcelona al Sud

Barcelona genera impactes ambientals al Sud global. Ja sigui per l’energia i les matĆØries que consumim i entren a travĆ©s del port, pels gasos amb efecte d’hivernacle que emetem o per les seus d’empreses amb prĆ ctiques dubtoses a altres paĆÆsos. Tot això genera impactes ambientals arreu del món, des del canvi climĆ tic, la destrucció d’ecosistemes o la contaminació de l’aire i aigua.

Ɖs per això que des de Lafede.cat i amb la colĀ·laboració de l’Observatori del Deute en la Globalització i moltes entitats i organitzacions, hem fet un exercici de mapatge comunitari de la ciutat de Barcelona amb perspectiva de justĆ­cia global i ambiental, amb la idea de veure els impactes ambientals que la ciutat genera al Sud.

La metodologia que hem utilitzat Ć©s la cartografia crĆ­tica comunitĆ ria, la construcció d’un mapa colĀ·lectiu en el qual les diferents actores que hi participen proposen la seva pròpia interpretació territorialitzada de les injustĆ­cies ambientals i climĆ tiques que genera la ciutat. El mapatge comunitari Ć©s una eina molt poderosa, ja que permet visualitzar qui es mobilitza i per quĆØ, ajuda a desafiar les narratives dominants, i ens ajuda a entendre millor la nostra realitat i relació amb l’entorn.

L’exercici tambĆ© ens ha ajudat a enxarxar-nos amb altres actores, creant espais de convergĆØncies i generant noves idees i compartint coneixement, que veureu representat en el mapa.

Descarrega el mapa complet

Descarrega el mapa complet

 

Importacions i exportacions de conflictes:

Gas Fòssil, d’AlgĆØria a escalfar les nostres llars
Organització: Observatori del Deute en la Globalització

El port de Barcelona compta amb una de les plantes de regasificació mĆ©s importants de la Unió Europea. MĆ©s de la meitat de les importacions espanyoles de gas provenen d’AlgĆØria, on plana l’amenaƧa d’implementar la tĆØcnica del fracking tot i els greus impactes ambientals (sobretot a l’aigua) i a la salut que comporta, i en contra de les manifestacions de la població.

Residus, del port de Barcelona a ser abocats MalĆ isia

Segons l’Organització Mundial de la Salut, cada mes fem servir 89 milions de mascaretes a escala global per respondre a la pandĆØmia de la COVID19. Aquestes estan fetes principalment de plĆ stics, i es calcula que el 75% acabarĆ  a abocadors, rius o oceans.

L’Estat Espanyol Ć©s el 9ĆØ exportador mundial de residus, uns 0,3 milions de tones anuals, sobretot al Sud-est AsiĆ tic. Barcelona ha exportat 3,6 mil tones de plĆ stics a MalĆ isia el 2020. Això porta a la contaminació d’aigües subterrĆ nies, rius i mars, pĆØrdua de cultius, malalties i emissions tòxiques degudes a la crema de residus.

TĆØxtil i calƧat, de l’ƍndia als centres comercials
Organització: Setem

Lā€™Ćndia Ć©s el segon major productor de calƧat del món, i l’Estat Espanyol el seu 7ĆØ mercat mĆ©s important d’exportació. La indĆŗstria de l’adobat de pells necessita un gran consum d’aigua i, a mĆ©s, produeix una gran quantitat de residus biològics i quĆ­mics pels materials que es fan servir, com el crom. A la zona de Kanpur, les aigües contaminades van directament a la irrigació de conreus i al riu Ganges, provocant una catĆ strofe ambiental i de salut.

Pesca, dels territoris ocupats del SĆ hara Occidental al nostre plat
Organització: Observatori de Drets Humans i Empreses a la Mediterrània

Marroc Ć©s el principal lloc d’importació de peix per a l’Estat Espanyol, quan en realitat estĆ  pescat als territoris ocupats del SĆ hara Occidental.Ā  AllĆ Ā  predomina la pesca d’arrossegament, que Ć©s altament perjudicial per als ecosistemes marins. A mĆ©s, això va en contra dels drets dels pobles a gestionar els seus recursos, aixĆ­ com de les mobilitzacions ambientals recents en aquests territoris.

Soja, de la desforestació del Brasil als porcs que exportem a la Xina
Organització: Revista Sobirania Alimentària i Grain

Espanya Ć©s el 4t productor mundial de porcs, que són principalment alimentats amb soja. Un 8% de la soja de la Unió Europea entra pel port de Barcelona, que representa gairebĆ© la meitat de tota la soja importada a l’Estat Espanyol, fent que Barcelona sigui un hub important pel que fa a la soja.

La meitat d’aquesta soja que entra al port de Barcelona provĆ© del Brasil, on es calcula que provoca unes 230 mil hectĆ rees de desforestació anuals. Al Port de Barcelona es troba amb dues grans empreses de processament, Bunge i Cargill, que produeixen la meitat de la farina de soja de l’Estat, destinada a alimentar porcs. Cada vegada mĆ©s, Catalunya exporta porcs a la Xina, les exportacions d’aquests animals van augmentar un 80% al 2019.

Neocolonialisme i impacte ambiental

Endesa, pobresa energĆØtica i impactes ambientals a Barcelona i l’Argentina
Organització: Aliança contra la Pobresa Energètica

Endesa Ć©s coneguda per la situació de pobresa energĆØtica que vivim a Barcelona, ja que talla l’energia a famĆ­lies vulnerables o subcontracta assetjadors que els obliguen a pagar els deutes.

Endesa tambĆ© juga aquest paper al Sud. A l’Argentina, la filial d’aquesta empresa tambĆ© ha estat sancionada per talls d’electricitat a Buenos Aires i ha incrementat les tarifes. L’empresa tambĆ© Ć©s propietĆ ria de la central tĆØrmica Dock Sud en el mateix paĆ­s, l’activitat de la qual fet augmentar els nivells de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl a la regió de Buenos Aires.

Grup TBC, impactes ambientals i amenaces a les defensores del territori
Organització: Comissió Catalana Ajuda al Refugiat

Buenaventura tĆ© el port mĆ©s important de la costa pacĆ­fica colombiana, que ha estat privatitzat i en expansió, tot amb la inversió de l’empresa catalana Grup TBC.

La seva expansió ha portat un greu impacte ambiental per culpa de la tala de manglars i drenatges a la zona, a mĆ©s d’impactes a la salut i els drets humans. Això ha portat a amenaces a les defensores del territori, com el cas de Leonard RenterĆ­a, perquĆØ abandonin les zones on es vol construir.

Agbar, sobreexplotació i talls d’aigua de Barcelona a MĆØxic
Organització: Enginyeria Sense Fronteres

Una filial del grup Agbar fa més de dues dècades que fa negoci a Mèxic, on està sobreexplotant els aqüífers i rius de la zona, dels quals depenen agricultors, ramaders per viure, i també la biodiversitat local.

A mĆ©s, al Saltillo Agbar Ć©s coneguda per fer mĆ©s de 100.000 talls anuals d’aigua per impagament, i el 8% de la població tĆ© el servei suspĆØs

Think tanks i generadors de dinĆ miques globals

22@, ideòlegs de la digitalització gràcies a la desforestació del Congo

El 22@ i el Mobile World Congress són dels grans impulsors i ideòlegs de la digitalització. La producció de les TIC està lligada a minerals de sang com el coltan a la República Democràtica del Congo. A més del conflicte armat, és una de les regions amb més biodiversitat del planeta, que es veu afectada per la desforestació i la mineria per extreure aquests materials.

Amazon, promotor de la compra per internet que escalfa el planeta
Organització: Fridays for Future

Amazon promou la compra per internet a escala global, amb els greus efectes que això suposa per al canvi climàtic i també per al comerç de proximitat.

 

Canvi climĆ tic

Organització: Zeroport
L’aeroport de Barcelona representa el 7,5% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Barcelona. Actualment hi ha sobre la taula l’ampliació de la tercera pista per augmentar el nombre de vols, que faria incrementar les emissions.

El port de Barcelona Ć©s l’altre gran emissor de la ciutat, en bona part lligat als grans creuers i al turisme.

Aquestes emissions causaran impactes del canvi climĆ tic a escala global com sequeres, inundacions, pĆØrdua de conreus, que sobretot afectaran els paĆÆsos del Sud.

Descarrega el mapa complet

Amb el suport de:

DesplaƧa cap amunt
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.