L’estudi aborda el necessari debat sobre la legitimitat del repartiment de les diferents càrregues associades al sector elèctric espanyol des de la seva pretesa liberalització (1998-2013). Els elements tècnics que sustenten el funcionament del sector elèctric, els pagaments a ell transferits i els deutes amb ell contretes, tenen conseqüències per a les vides i els mitjans de vida de les persones.
El principal instrument del repartiment, la tarifa elèctrica, conté alguns apartats que haurien de ser revisats per respondre realment a l’interès de la ciutadania. El mecanisme de fixació dels preus de l’electricitat obvia els costos reals de generació, produint desequilibris molt significatius (beneficis caiguts del cel) que s’han comparat amb l’escenari previ a 1998. Com a conseqüència, el deute reconegut per l’Estat, dels usuaris amb el sector, podria ser considerat majoritàriament il·legítim.
A més, es calcula per primera vegada tant el deute de carboni del sector com els beneficis extraordinaris (beneficis caiguts del cel) de les instal·lacions nuclears i hidroelèctriques (les més antigues) provocats pel sistema de fixació de preus.
També disponibles el Resum executiu i una Infografia.