Els principals clients empresarials del BEI obtenen beneficis per valor de 100.000 milions d’euros mentre reben 11.300 milions d’euros en préstecs, segons un nou informe elaborat per diferents organitzacions a escala europea. Entre elles, l’ODG se centra en Iberdrola, que va rebre 3.500 milions d’euros del BEI des del 2020. Aquesta gran energètica ha reportat uns beneficis de 16.600 milions d’euros entre l’any 2020 i el 2023.
El nou informe «La roda de la fortuna empresarial: Com el BEI augmenta els beneficis en nom de la competitivitat», de Counter Balance, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Observatoire des Multinationales, i Gresea, revela com 7 de les principals empreses que són clients del Banc Europeu d’Inversions (BEI) —Iberdrola, Stellantis, Intesa Sanpaolo, Leonardo, Orange, Nothvolt i la Alianza Gavi— reben milers de milions en préstecs públics malgrat els seus importants beneficis i els seus preocupants historials d’impactes socials i mediambientals.
Des de 2020, aquestes 7 empreses han obtingut en conjunt 100.000 milions d’euros en beneficis, una quantitat superior a la meitat de les necessitats anuals d’infraestructura social de la UE. Més d’11.000 milions d’euros en préstecs del BEI han reforçat aquestes empreses, que des de llavors han distribuït 38.700 milions d’euros entre els seus accionistes, han gastat 11.900 milions d’euros en recompra d’accions i han pagat 146,7 milions d’euros als seus consellers delegats.
Iberdrola received €3.5 billion from the EIB since 2020 while reporting profits of €4.8 billion in 2023. At the same time, the company is linked to 13 socio-environmental conflicts in Central America, Brazil, and Europe, primarily due to large-scale projects with significant ecological and social impacts. One of them is the largest European solar plant in Spain financed by the EIB, which did not deliver promised local jobs, illegally expropriated the main landowner and is being investigated for fraud by the European Public Prosecutor’s Office.
Iberdrola ha rebut 3.500 milions d’euros del BEI des de 2020 mentre que ha registrat uns beneficis de 16.600 milions d’euros entre 2020 i 2023. En el mateix període, l’empresa ha desemborsat 4.700 milions d’euros de dividends als seus accionistes, i 25,2 milions d’euros al seu conseller delegat, en concepte de salaris i primes. Al seu torn, Iberdrola està vinculada a 13 conflictes socioambientals a Amèrica Central, el Brasil i Europa, principalment a causa de projectes a gran escala amb importants impactes ecològics i socials.
Un d’ells és la major planta solar europea, que es troba en l’Estat espanyol, i finançada pel BEI, que no va generar els llocs de treball locals promesos, va expropiar els terrenys il·legalment al principal propietari i està sent investigada per frau per la Fiscalia Europea. A més, Iberdrola va rebre més de 919 milions d’euros en diners públics d’institucions governamentals espanyoles entre 2020 i 2023. D’aquesta quantitat, 899 milions d’euros són subvencions a fons perdut de les administracions central, autonòmica i municipal espanyoles, 8,8 milions d’euros són préstecs, 11,4 milions d’euros en garanties financeres i 1.019,33 euros en avantatges fiscals.
El finançament del BEI a grans empreses i institucions financeres privades no ha deixat d’augmentar a mesura que es converteix en una institució central de la UE per a millorar la competitivitat en sectors estratègics. L’informe posa en relleu una tendència preocupant: s’estan utilitzant fons públics per a fer encara més lucratius els projectes d’empreses capaces d’autofinançar-se, moltes de les quals tenen impactes socials i mediambientals perjudicials, s’enfronten a investigacions per frau o subministren armes a països que violen el dret internacional. Les proves demostren que el Banc dona prioritat a l’augment dels beneficis econòmic enfront dels beneficis socials i mediambientals, la qual cosa desvia recursos d’inversions que serveixin al bé públic.
En lloc de canalitzar milers de milions per a subvencionar els beneficis de les grans empreses, el BEI hauria de convertir-se en un banc públic que doni suport a un mandat veritablement públic. Per a això, el BEI hauria de:
- Finançar projectes i empreses que atenguin necessitats socials i mediambientals
- Treballar amb entitats públiques sense ànim de lucre
- Millorar les seves normes per a garantir el finançament de projectes sostenibles que respectin els drets humans i el medi ambient
- Introduir condicions socials, econòmiques i mediambientals clau per a les empreses i institucions financeres que es beneficiïn del finançament del BEI