El gas natural va escalant posicions i guanyant rellevància en l’escenari energètic mundial. Sense deixar enrere el consum del carbó i del petroli, el gas s’ha imposat en la retòrica oficial com el combustible de transició cap a les economies baixes en carboni. Aquesta afirmació es repeteix com un mantra que allisa el terreny per al desenvolupament gasístic a nivell mundial. Per aquest motiu, el present estudi vol fer una lectura crítica de les múltiples dimensions i implicacions de l’aposta pel gas a escala global i, particularment, a la Unió Europea, intentant traduir la complexitat en arguments clars que ajudin al debat, i prestant especial atenció a la influència de la geopolítica i dels interessos econòmic-financers en l’aposta pel gas.
La publicació comença amb un resum de les característiques principals del gas natural (cap.1) que han determinat la seva evolució històrica, considerat un subproducte de l’extracció petroliera i de difícil transport i emmagatzematge donat el seu estat gasós (cap.2). Però superada aquesta etapa, i amb la sobrevinguda aparició del gas no convencional, el desenvolupament sembla imparable, tant per a l’exploració i explotació de jaciments, com per a la projecció d’una infinitat de megainfraestructures (cap.3). En conseqüència, augmenta el valor geoestratègic de les regions amb reserves gasístiques i s’accelera l’interès per crear un veritable mercat global del gas.
A la Unió Europea, la caiguda de l’extracció interna i el creixement del consum fins al 2010 han incrementat la seva dependència de l’exterior, augmentant la pressió sobre altres territoris i comunitats riques en hidrocarburs (cap.4.1). La UE anuncia llavors la seva Unió de l’Energia, una mena d’estratègia amb una dimensió exterior, diversificar les importacions a través de rutes gas fora de l’òrbita russa, i una dimensió interior, interconnectar als Estats Membres perquè els m3 de gas puguin circular lliurement a la UE (cap.4.2). Tot i la subutilització de les infraestructures existents, la justificació-excusa del conflicte entre Rússia i Ucraïna és suficient per projectar nous gasoductes i terminals d’importació de gas, assignant-los la categoria de projectes d’interès comú i atorgant-los la capacitat de rebre finançament i garanties públiques (cap.4.3).
Precisament la part financera, tant per la transició dels preus indexats al petroli als preus de mercat com per la multimilionària inversió necessària per a les infraestructures de gas, és un punt clau de l’estudi. La financiarització del gas i de les infraestructures obren la porta a nous actors (per exemple, fons d’inversió) que res tenen a veure amb el món de l’energia i menys amb les necessitats de la ciutadania (cap.5).
L’estudi també aborda els impactes als països exportadors i en les seves poblacions, mostrant indicadors i casos concrets que reflecteixen l’altre costat de les relacions gasístiques (cap.6).
Finalment, les fuites de metà en la cadena des de l’extracció fins al consum (cap.7) prenen protagonisme. Els càlculs realitzats posen en seriós dubte la idea del gas com «amic climàtic» i, per tant, tractats com el TTIP o el CETA (cap.4.4), que estimulen els trànsits transoceànics de gas, entren en forta contradicció amb la lluita contra el canvi climàtic i l’acord de París.
El llibre està disponible per a descàrrega i és possible sol·licitar l’enviament per correu de còpies impreses a través d’aquest formulari.
Autor: Alfons Pérez – abril 2017
Col·laboradors: Anna Pérez, Davide Panadori, Nicola Sherer, Alfred Burballa, Josep Nualart y Raül Sánchez.
Amb el suport de: Rosa-Luxemburg-Stiftung i la Unió Europea.
