Publicació | El rastre de l’hidrogen

  • Una investigació de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), en colĀ·laboració amb Ecologistas en Acción, analitza el desenvolupament del mercat de l’hidrogen, les relacions geopolĆ­tiques, els mecanismes de finanƧament i els impactes que tenen els projectes en el territori

  • Consum massiu d’aigua i d’energies renovables, aixĆ­ com la reproducció de prĆ ctiques neocolonials amb paĆÆsos del sud global, són alguns dels impactes detectats en la seva implantació a gran escala.

  • L’ODG i Ecologistas en Acción van visitar localitzacions dels futurs projectes al Camp de Tarragona, Andorra i Monzón (Aragó), Muskiz (PaĆ­s Basc) i Torrelavega (Cantabria) per conĆØixer els possibles impactes de la mĆ  d’organitzacions locals

En el context actual de crisi climĆ tica, les institucions estan impulsant la transició energĆØtica per reduir les emissions de CO2 i, per tant, complir els objectius de l’Acord de ParĆ­s. Aquesta transició es caracteritza per la descarbonització de l’economia, que passa per l’electrificació dels sectors productius mitjanƧant la implementació d’energies renovables no convencionals, fotovoltaiques i eòliques, a gran escala.

No tots els sectors son electrificables i Ć©s aquĆ­ on entra en joc l’hidrogen verd com a element necessari i essencial per a la transició energĆØtica.

Europa, a la recerca d’hidrogen al voltant del planeta

La Unió Europea vol convertir-se en la regió del món amb el major consum d’hidrogen al 2030.Ā Segons la Comissió Europea s’estima que Europa necessitarĆ  20 milions de tones per satisfer la seva necessitat de descarbonització. La meitat d’aquesta suma es pretĆ©n importar de tercers paĆÆsos.

El acords d’importació es es volen utilitzar per establir noves relacions o consolidar les existents amb paĆÆsos del Sud Global, reproduint les prĆ ctiques neocolonials que tambĆ© ha dut a terme amb els combustibles fòssils. Un exemple Ć©s Xile, amb qui la Unió Europa ha modernitzat l’acord comercial existent, incloent-hi elements necessaris per a la transició verda, com l’hidrogen i matĆØries primeres crĆ­tiques.

El finanƧament pĆŗblic Ć©s un dels elements clau per als projectes energĆØtics perquĆØ facilita la seva construcció i redueix els riscos de les empreses privades que els impulsen. En el cas de la Unió Europea, ha posat mĆ©s de 25.000 milions d’euros a disposició dels diferents mecanismes de finanƧament creats per a projectes d’hidrogen. Fins ara, les grans empreses energĆØtiques i dels sectors on s’utilitzarĆ  l’hidrogen han estat les grans beneficiades.

Impactes climĆ tics, socials, territorials i de gĆØnere en el territori

Els projectes d’hidrogen actius actualment són a petita escala o en fase pilot, fetĀ que dificulta determinar l’abast dels impactes vinculats als projectes a gran escala. En l’informe s’han analitzat des d’una perspectiva ecofeminista els impactes climĆ tics, socials, territorials i de gĆØnereĀ que poden generar projectes com el del Complex PetroquĆ­mic del Camp de Tarragona, el Projecte d’Hidrogen Verd i el Catalina I d’Andorra (Teruel), el Jaciment d’hidrogen geològic a Monzón, el corredor Basc de l’hidrogen o el Besaya H2 a Torrelavega.

Les principals afectacions detectades per les organitzacions locals són referents a l’elevat consum d’aigua i d’energia renovable que requereix la seva producció, aixĆ­ com la priorització de la despesa en macroprojectes industrials respecte a inversions de carĆ cter mĆ©s social i comunitari.

En el cas del Projecte d’Hidrogen Verd d’Andorra, on s’hi troba una antiga central tĆØrmica, Endesa preveu construir un electrolitzador de 15 MW de potĆØncia, acompanyat de 1.800 MW de parcs renovables i dues plantes d’emmagatzematge en bateries. Aquest projecte s’ha inclòs en el Pla de Transició Justa, en una Comunitat Autònoma, Aragó, que actualment exporta la meitat de l’energia elĆØctrica que produeix.

A Xile, el principal paĆ­s productor d’hidrogen verd a l’AmĆØrica Llatina, els impactes dels projectes se’ls enduen les comunitats indĆ­genes del Poble Chango, que veuen com la biodiversitat de la seva costa es veu afectada per les desaladores que pretenen alimentar d’aigua els projectes d’hidrogen verd que s’hi instalaran.

Aquest ha estat el resultat del treball de camp realitzat per l’ODG al nord de Xile el novembre de 2022 i el realitzat per l’ODG i Ecologistas en Acción a l’Estat espanyol el desembre de 2023.

DesplaƧa cap amunt
This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.